EL QUE ÉS DECISIU NO ÉS LA RELIGIÓ
Comentari a l’evangeli (Mt 25,31-46) per José Antonio Pagola
Evangeli.-
En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Quan el Fill de l'home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d'ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l'esquerra.
Després el Rei dirà als de la seva dreta: Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure'm.
Els justos li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar menjar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-us? El Rei els respondrà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d'aquests germans meus, per petit que fos, m'ho fèieu a mi. Després dirà als de la seva esquerra: Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar. Ells li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?
Ell els contestarà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d'aquests, per petit que fos, m'ho negàveu a mi. I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna».
Comentari
La paràbola del «judici final» és, en realitat, una descripció grandiosa del veredicte final sobre la història humana. No és fàcil reconstruir el relat original de Jesús, però l’escena ens permet copsar la «revolució» que ha introduït en l’orientació del món.
Allà hi ha gent de totes les races i pobles, de totes les cultures i religions. S’escoltarà la darrera paraula que ho aclarirà tot. Dos grups van emergint d’aquella multitud. Uns són cridats a rebre la benedicció de Déu: són els que s’han acostat amb compassió als necessitats. Altres són convidats a apartar-se: han viscut indiferents al patiment dels altres.
El que decidirà la sort final no és la religió en què hom ha viscut ni la fe que ha confessat durant la seva vida. El que és decisiu és viure amb compassió ajudant qui pateix i necessita la nostra ajuda. El que es fa a gent famolenca, immigrants indefensos, malalts desvalguts o empresonats oblidats per tothom se li està fent al mateix Déu, encarnat en Jesús. La religió més agradable al Creador és l’ajuda a qui pateix.
A l’escena evangèlica no es pronuncien grans paraules com ara «justícia», «solidaritat» o «democràcia». Sobren totes, si no hi ha ajuda real als qui pateixen. Jesús parla de menjar, de roba, de beguda, d’un sostre per aixoplugar-se.
Tampoc no es parla d’«amor.» A Jesús li resulta un llenguatge massa abstracte. No el va fer servir pràcticament mai. Aquí es parla de coses tan concretes com «donar menjar», «vestir», «acollir», «visitar», «anar a veure». Al capvespre de la vida no se’ns examinarà de l’amor; se’ns preguntarà què hem fet en concret davant de les persones que necessitaven la nostra ajuda.
Aquest és el clam de Jesús a tota la humanitat: ocupeu-vos dels qui pateixen, cuideu els petits. Enlloc no es construirà la vida tal com la vol Déu si no és alliberant la gent del patiment. Cap religió serà beneïda per ell si no genera compassió envers els darrers.
REFLEXIONS
Per: Jaume Rocabert
L’homilia de l’equip del Pagola, pel diumenge 22 de novembre, que se’ns ofereixen amb el títol, “El que és decisiu no és la religió”, es fonamenta amb els fragments (31- 46) del capítol 25 de l’evangeli de Mateu.
En aquesta homilia basada en el text de l’evangeli, suara esmentat, que la litúrgia ens l’ofereix el diumenge 22 de novembre, l’equip del Pagola ens proposa reflexionar sobre la decisiva importància que té i tindrà l’amor pels pobres, pels immigrants o el patiment dels marginats.
La paràbola del «judici final» és, en realitat, una descripció grandiosa del veredicte final sobre la història humana. No és fàcil reconstruir el relat original de Jesús, però l’escena ens permet copsar la «revolució» que ha introduït en l’orientació del món. Allà hi ha gent de totes les races i pobles, de totes les cultures i religions. S’escoltarà la darrera paraula que ho aclarirà tot. Dos grups van emergint d’aquella multitud. Uns són cridats a rebre la benedicció de Déu: són els que s’han acostat amb compassió als necessitats. Altres són convidats a apartar-se: han viscut indiferents al patiment dels altres. Cal saber interpretar correctament aquest tant el text de Mateu, com també el de Pagola, personalment no m’atreveixo a descriure que vol dir “son convidats a apartar-se per no ser sensibles al patiment dels altres”...
El que decidirà la sort final no és la religió en què hom ha viscut ni la fe que ha confessat durant la seva vida. El que és decisiu és viure amb compassió ajudant qui pateix i necessita la nostra ajuda. El que es fa a gent famolenca, immigrants indefensos, malalts desvalguts o empresonats oblidats per tothom se li està fent al mateix Déu, encarnat en Jesús. La religió més agradable al Creador és l’ajuda a qui pateix. A l’escena evangèlica no es pronuncien grans paraules com ara «justícia», «solidaritat» o «democràcia». Sobren totes, si no hi ha ajuda real als qui pateixen. Jesús parla de menjar, de roba, de beguda, d’un sostre per aixoplugar-se. El que resta clar, és que la religió no és cap garantia, si no hi ha la necessària sensibilitat en donar als desvalguts allò imprescindible que tot ser humà necessita.
Tampoc no es parla «d’amor.» A Jesús li resulta un llenguatge massa abstracte. No el va fer servir pràcticament mai. Aquí es parla de coses tan concretes com «donar menjar», «vestir», «acollir», «visitar», «anar a veure». Al capvespre de la vida no se’ns examinarà de l’amor; se’ns preguntarà què hem fet en concret davant de les persones que necessitaven la nostra ajuda. El que és el més important, és el que hem fet o no hem fet, per els més necessitat de la nostra ajuda.
Aquest és el clam de Jesús a tota la humanitat: ocupeu-vos dels qui pateixen, cuideu els petits. Enlloc no es construirà la vida tal com la vol Déu si no és alliberant la gent del patiment. Cap religió serà beneïda per ell si no genera compassió envers els darrers. La tasca primordial de tot cristià és ajudar als desvalguts, els que són espoliats per la societat. Sovint podem captar que hi ha una aversió social i política contra els que s’han vist forçats a fugir del seu país, forçat per la fam i la misèria.
COMENTARIS
Una nova homilia, aquesta pel proper diumenge 22 de novembre, en el que el Pagola, com ja ens té acostumats, ens exposa amb la seva habitual claredat i contundència, quins elements i quines actituds són imprescindibles per, com a cristians de qualsevol de les religions inspirades pel missatge de Jesús, que “segons la homilia” no serà pel simple fet de ser membre d’una d’elles, que estarem en el primer o en el segon grup, sinó que serà per la nostra sensibilitat vers els marginats, pels que passen fam, pels que busquen treball i cels hi denega, per acollir i ajudar als que han tingut a fugir dels seu país, per la fam, perquè o no troben treball o perquè no se’ls paga, o se’ls paga una misèria. Avui, molts partits de dretes, també de casa nostra, manifesten una impietat que no els correspon amb el que diuen i no fan.